he somiat en tu.

era un somni clar,vívid,amb la fluidesa dels records,tu reies i jo també,erem feliços i tu corries i jo et seguia,com una esclava, a tu et donava per girar i em descobries un carrer petit on hi havia un racó nostre i m’agafaves de la mà i em descobries tots els llocs macos de la ciutat,em duies pel passeig marítim amb orgull i m’abraçaves,em recordaves que m’estimaves i em deies que mai em deixaries .. que mai em perdries i que alló nostre seria per sempre,m’ho juraves tants cops i amb tanta convicció que jo vaig acabar per creure’t,per pensar que tot el que deies era veritat i que realment alló nostre era especial.

i ara,ara de les paraules en queda record i l’eco en unes parets buides,en queden peces de roba i entrades de cinema, en queden uns tristos encenalls que ni tu ni jo volem llençar al mar del tot,perque potser encara hi ha alguna cosa.. i somreia en el meu somni creient en aquesta petita cosa,donant-li fe..fins que m’he despertat i m’he trobat sola en la foscor de l’habitació..

és inútil imaginar,perque sé que mai tornaràs i que jo et vaig deixar marxar.

he obert el calaix sabent el que buscava,aquella samarreta,la teva samarreta,aquella que guardo al fons perque sembli que no hi és pero segueixo veient cada dia encara que la tingui desterrada , m'he posat unes mitges de ratlles,calentones i toves,d'aquelles d'estar per casa i la teva samarreta,llavors ,quasi maquinalment, l'i-tunes ha posat la cançó que jo volia,la que necessitava sentir, la nostra cançó

i les finestretes parpallejaven al messenger i jo no hi era,estava lluny,dins la teva olor,ballant amb el teu record i imaginant,recordant,somiant dies feliços..

i llavors,llavors la cançó s'ha acabat i m'he adonat que m'aferrava a un tros de roba com si es tractés de la meva vida..

i llavors m'he sentit molt sola,molt ..