he somiat en tu.

era un somni clar,vívid,amb la fluidesa dels records,tu reies i jo també,erem feliços i tu corries i jo et seguia,com una esclava, a tu et donava per girar i em descobries un carrer petit on hi havia un racó nostre i m’agafaves de la mà i em descobries tots els llocs macos de la ciutat,em duies pel passeig marítim amb orgull i m’abraçaves,em recordaves que m’estimaves i em deies que mai em deixaries .. que mai em perdries i que alló nostre seria per sempre,m’ho juraves tants cops i amb tanta convicció que jo vaig acabar per creure’t,per pensar que tot el que deies era veritat i que realment alló nostre era especial.

i ara,ara de les paraules en queda record i l’eco en unes parets buides,en queden peces de roba i entrades de cinema, en queden uns tristos encenalls que ni tu ni jo volem llençar al mar del tot,perque potser encara hi ha alguna cosa.. i somreia en el meu somni creient en aquesta petita cosa,donant-li fe..fins que m’he despertat i m’he trobat sola en la foscor de l’habitació..

és inútil imaginar,perque sé que mai tornaràs i que jo et vaig deixar marxar.