he obert el calaix sabent el que buscava,aquella samarreta,la teva samarreta,aquella que guardo al fons perque sembli que no hi és pero segueixo veient cada dia encara que la tingui desterrada , m'he posat unes mitges de ratlles,calentones i toves,d'aquelles d'estar per casa i la teva samarreta,llavors ,quasi maquinalment, l'i-tunes ha posat la cançó que jo volia,la que necessitava sentir, la nostra cançó
i les finestretes parpallejaven al messenger i jo no hi era,estava lluny,dins la teva olor,ballant amb el teu record i imaginant,recordant,somiant dies feliços..
i llavors,llavors la cançó s'ha acabat i m'he adonat que m'aferrava a un tros de roba com si es tractés de la meva vida..
i llavors m'he sentit molt sola,molt ..
2 comentarios:
Buf! Quasi et diria que llencesis la samarreta, però, no, no t'ho diré. No passa res per sentir-se sol de tant en tant.
doncs jo sí que la llençaria...
;))
Publicar un comentario