sábado, 5 de enero de 2008

he obert el calaix sabent el que buscava,aquella samarreta,la teva samarreta,aquella que guardo al fons perque sembli que no hi és pero segueixo veient cada dia encara que la tingui desterrada , m'he posat unes mitges de ratlles,calentones i toves,d'aquelles d'estar per casa i la teva samarreta,llavors ,quasi maquinalment, l'i-tunes ha posat la cançó que jo volia,la que necessitava sentir, la nostra cançó
i les finestretes parpallejaven al messenger i jo no hi era,estava lluny,dins la teva olor,ballant amb el teu record i imaginant,recordant,somiant dies feliços..
i llavors,llavors la cançó s'ha acabat i m'he adonat que m'aferrava a un tros de roba com si es tractés de la meva vida..
i llavors m'he sentit molt sola,molt ..

2 comentarios:

Unknown dijo...

Buf! Quasi et diria que llencesis la samarreta, però, no, no t'ho diré. No passa res per sentir-se sol de tant en tant.

Judit Ortiz dijo...

doncs jo sí que la llençaria...

;))