tinc moltes ganes de riure
doncs sí,tinc moltes ganes de riure,de mi mateixa,de la gent i de qualsevol cosa,pero sobretot de la meva ingenuitat,de com em fico en relacions i assumptes que no tenen ni cap ni peus i gairebé no me n’adono..
i de llavors miro al meu voltant i veig molta felicitat,veig molta gent que riu per tonteries i em sento desplaçada,em sento com si no formés part de res,com si la meva vida no tingués res a veure amb les seves,com si fos una cosa rara,una despulla,una sobralla..
i llavors miro una mica més atentament allà,a dalt, al cel, i tinc moltes ganes de riure..
amagant-me les de plorar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
ai ai ai! les de plorar no les amaguis, que després tornen redoblades... plora, si vols, i riu també. pensa que tot, absolutament tot, passa i res torna... gaudeix cada segon! carpe diem nineta!
Publicar un comentario