... i si no ho he superat.qué?

fa molt de mal veure que ell ho ha "superat" i tu no.


d'acord,sóc estúpida,estic penjada d'algú a qui he estimat durant 2 anys i mira, no paro de pensar-hi,que sí,que vale,que sóc incapaç d'estar amb ningú mes,que quan m'explica que és de la seva vida em moro de gelosia,que m'enverino,que surto als mateixos llocs de festa només per podermel trobar ..

i qué? soc una paranoica i el que vulguis,pero sóc jo, i no sóc un bitxo,et juro que no,no sóc una deixalla i no em mereixo haver-me d'enterar de les coses per tercers o per merdes de fotologs,i molt menys que em menteixis... m'alegro de saber que desprès de totes les coses que m'has fet empassar tipus "ets la meva millor amiga" o "com t'estimo encara que no com a parella,encara que haguem tallat" em facis veure que segueix siguent tot com abans,que no confies gens en mi, si sóc basurilla per tu,doncs m'ho diu i tan amics,pero no em fassis empassar cuentos que no van enlloc,no necessito la teva compassió.. m'has fet mal,saps?

perque desprès em diguis que m'enfilo per res i m'estovis,que ho sé jo... hostia puta!


(ps: sé que es un post totalment rabiós paranoic melancòlic,pero estic molt cabrejada i necessitava abocar-ho a algun lloc,si algú em dona un bon consell li agraeixo de tot cor..)
(ps2: relació totalment tòxica i primer cop que escric sobre mi al bloc,crec..)
(ps3: 2 dies per any nou.... ¿festa? doncs sí,amb i sense ànims..)